martes, 6 de marzo de 2012

Vers la guarició i la renovació


Entre els passats 6 i 9 de febrer va tenir lloc a la Universitat Gregoriana de Roma el simposi ‘Vers la guarició i la renovació’, dirigit a bisbes catòlics i als superiors de les ordres religioses sobre l’espinosa qüestió dels abusos sexuals a menors comesos per sacerdots. Voldria simplement exposar algunes de les idees que em van semblar més interessants, no insistint més en el cas real i impressionant d’una víctima irlandesa, Marie Collins, que ja ha estat suficientment difós.

Errors. Mons. Rosetti enumerà els errors comesos per la jerarquia eclesiàstica al llarg del temps en el tema dels abusos: 1.- No escoltar a les víctimes i ser despistats pels violadors; 2.- Infravaloració de la presència d’abusos en la propia diòcesi; 3.- Excés d’optimisme en la curació dels abusadors; 4.- Malinterpretar el perdó dels agressors; 5.- Absència de formació humana per als sacerdots, també a nivell sexual; 6.- No fer cas de les ‘senyals de perill’. Mons. Scicluna, des d’un punt de vista més jurídic, afirmà que la falta de respecte a la veritat genera desconfiança i sospites i que respectar les lleis ha d’evitar desofortunades distorsions que lamentablement han allargat els episodis d’abusos.

No respostes fàcils. En el congrés també es va intentar de no donar respostes fàcils al problema dels abusos, tot i que aquestes poden tenir part de veritat: la campanya dels mitjans de comunicació contra l’Església, l’avarícia dels advocats, l’orientació homosexual de molts ministres. Cap qüestió de les citades pot explicar i donar raó de la crisi, sense olvidar tampoc que els casos de calúmnia són baixos: la gran majoria de les denúncies són certes (en un 95% es va dir). No es pot presupossar lleugerament la manca de llibertat en els abusadors, per tal de treure la dimensió de pecat i d’acte responsable als abusos, afirmaren alguns professors de la Gregoriana en la seva exposició.

Sofriments dels laics. Entre els danys causats per la crisi, s’ha d’incloure un sofriment per part dels laics, cristians practicants que sofreixen perquè estimen l’Església i el sacerdoci. Mons. Cupisch, parlant dels Estats Units, afirmà que “els catòlics han estat ferits pels errors morals d’alguns sacerdots, però encara han estat més ferits pels bisbes que no han posat als nens com una prioritat. La gent esperava que els líders religiosos fossin els primers en oposar-se fortament al mal”. També s’ha d’incloure que molts creients, i això ho he pogut notar també a casa nostra (especialment durant la crisi a l’entorn de la Setmana Santa de 2010, l’any “més amarg de la meva vida” segons va confessar el cardenal Marx), se senten avergonyits, impotents a l’enfrentar-se amb les percepcions negatives, la crítica i el cinisme amb que molts familiars, amics i veïns tracten a l’Església. Se senten desprotegits i sense arguments per defensar allò que estimen. En el cas dels EEUU es va dir que ha ajudat molt en aquest sentit el comprometre també als laics a crear ‘ambients segurs i protegits’ en les parròquies.

Oportunitat. La crisi de la pederastia és una gran crisi per l’Església, una més de les que ha sofert al llarg dels segles. Però també és una oportunitat, una oportunitat –certament difícil i a llarg plaç- per a treballar i convertir-se en un model internacional de protecció de nens, de joves i d’adults vulnerables. Una oportunitat per a viure en una major transparència: el pecat dels sacerdots és un escàndol, certament; però encara ho és més, l’intent de tapar-los, la cultura del silenci i l’hipocresia. Acabo amb aquestes paraules del cardenal Marx, “tan de bò aquesta crisi, compresa també a nivell espiritual, sigui un gran impuls vers la conversió i la renovació, i així, pas a pas, cap a la recuperació de la credibilitat”.

Publicat a Catalunya Cristiana el 26 de febrer de 2012


Entre los pasados 6 y 9 de febrero tuvo lugar a la Universidad Gregoriana de Roma el simposio ‘Hacia la cura y la renovación’, dirigido a obispos católicos y a los superiores de las órdenes religiosas sobre la espinosa cuestión de los abusos sexuales a menores cometidos por sacerdotes. Querría simplemente exponer algunas de las ideas que me parecieron más interesantes, no insistiendo más en el caso real e impresionante de una víctima irlandesa, Marie Collins, que ya ha sido suficientemente difundido.
Errores. Mons. Rosetti enumeró los errores cometidos por la jerarquía eclesiástica a lo largo del tiempo en el tema de los abusos: 1.- No escuchar a las víctimas y ser despistados por los violadores; 2.- Infravaloración de la presencia de abusos en la propia diócesis; 3.- Exceso de optimismo en la curación de los abusadores; 4.- Malinterpretar el perdón de los agresores; 5.- Ausencia de formación humana para los sacerdotes, también a nivel sexual; 6.- No hacer caso de las ‘señales de peligro’. Mons. Scicluna, des de un punto de vista más jurídico, afirmó que la falta de respeto a la verdad genera desconfianza y sospechas y que respetar las leyes tiene que evitar desafortunadas distorsiones que lamentablemente han alargado los episodios de abusos.
No respuestas fáciles. En el congreso también se intentó de no dar respuestas fáciles al problema de los abusos, aun cuando estas pueden tener parte de verdad: la campaña de los medios de comunicación contra la Iglesia, la avaricia de los abogados, la orientación homosexual de muchos ministros. Ninguna cuestión de las citadas puede explicar y dar razón de la crisis, sin olvidar tampoco que los casos de calumnia son bajos: la gran mayoría de las denuncias son ciertas (en un 95% se dijo). No se puede presuponer ligeramente la carencia de libertad en los abusadores, por tal de sacar la dimensión de pecado y de acto responsable a los abusos, afirmaron algunos profesores de la Gregoriana en su exposición.
Sufrimientos de los laicos. Entre los daños causados por la crisis, se ha de incluir un sufrimiento por parte de los laicos, cristianos practicantes que sufren porque estiman la Iglesia y el sacerdocio. Mons. Cupisch, hablando de los Estados Unidos, afirmó que “los católicos han sido heridos por los errores morales de algunos sacerdotes, pero todavía han sido más heridos por los obispos que no han puesto a los niños como una prioridad. La gente esperaba que los líderes religiosos fueran los primeros en oponerse fuertemente al mal”. También se debe incluir que muchos creyentes, y esto lo he podido notar también a casa nuestra (especialmente durante la crisis entorno a la Semana Santa de 2010, el año “más amargo de mi vida” segundos confesó el cardenal Marx), se sienten avergonzados, impotentes al enfrentarse con las percepciones negativas, la crítica y el cinismo con que muchos familiares, amigos y vecinos tratan a la Iglesia. Se sienten desprotegidos y sin argumentos por defender aquello que estiman. En el caso de los EEUU se dijo que ha ayudado mucho en este sentido el comprometer también a los laicos a crear ‘ambientes seguros y protegidos’ en las parroquias.

Oportunidad. La crisis de la pederastia es una gran crisis de la Iglesia, una más de las que ha sufrido a lo largo de los siglos. Pero también es una oportunidad, una oportunidad –ciertamente difícil y a largo plazo- para trabajar y convertirse en un modelo internacional de protección de niños, de jóvenes y de adultos vulnerables. Una oportunidad para vivir en una mayor transparencia: el pecado de los sacerdotes es un escándalo, ciertamente; pero todavía lo es más, el intento de taparlos, la cultura del silencio y la hipocresía. Acabo con estas palabras del cardenal Marx, “ojalá esta crisis, comprendida también a nivel espiritual, sea un gran impulso hacia la conversión y la renovación, y así, paso a paso, hacia la recuperación de la credibilidad”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario