"Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo"

La Divina Paraula d‟aquest II Diumenge de Quaresma ens trasllada a dues muntanyes. En una primera, el mont Mòria, Déu posa a prova Abraham demanant-li el sacrifici del seu propi fill Isaac en una escena misteriosa que es considera una prefiguració de Crist, entregat pel Pare per a la salvació de tots en una altra muntanya, el Calvari. Però la segona muntanya d‟avui és, segons la tradició, el mont Tabor on Jesús es transfigurà, s‟omplí de llum i de blancor; en altres paraules, es transformà, davant de Pere, Jaume i Joan, anticipant-los com en un llampec la seva resurrecció i la seva veritable identitat, la seva divinitat. És la qüestió és: Qui és Jesucrist? i sant Pau ens dóna la clau: “el qui va morir, més encara el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres” (Rm 8,34). Des del núvol que envoltava aquella transfiguració, se sent una veu que diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo” (Mc 9,7). Aquest breu verset, un dels més rics del Nou Testament, inclou una revelació sobre „Qui és Jesús‟ i una exhortació a escoltar-lo; podria ser un bon lema per la Santa Quaresma. Un temps per estimar més Jesús i per estar més a prop d‟Ell, un temps per fer silenci en el nostre interior per escoltar-lo més cada dia. I aquest hauria del ser el sentit de les pràctiques d‟aquests dies, petits sacrificis, abstinència de carn (i per què no també abstinència de televisió, internet, soroll...) i més intensa pregària (viacrucis, misereres): deixar més lloc a Déu en la nostra vida, deixar-li més espai en el nostre ésser, en les nostres jornades. Que no vegem a Jesús com un personatge llunyà, sinó com Aquell que és viu i que ens acompanya cada dia en els nostres afanys, que carregant-se la Creu ha assumit i compartit els nostres dolors. S‟ha escrit que la crisi de fe dels nostres temps, més que una crisi superficial que es tradueix en estadístiques, és una crisi que va més al fons: molts dels nostres contemporanis viuen en un „eclipsi‟ de Déu, de manca de sensibilitat espiritual, viuen en un horitzó estret, que no els permet de veure‟s a si mateixos, les seves vides, els seus problemes, el món, amb una mirada transcendent. Més que rebuig a l‟amor de Déu es tracta d‟un problema de no percepció. El nostre món no fa fàcil trobar-se amb Jesús, és per això que necessitem la Quaresma més que mai. Que tots fem un esforç, una ascesi, per viure més en la seva presència, per estar més a prop d‟Ell i per escoltar-lo. Llavors experimentarem com els apòstols que “bé s‟està” al seu costat, perquè no només cal saber que l‟ésser humà troba la plenitud en Déu, sinó que cal sentir-ho i viure-ho. Només així serem testimonis davant dels qui el necessiten tant com nosaltres.
Publicat al Full Dominical d'Igualada, del diumenge 4 de març de 2012