El vol de les orenetes, d'Antoni Talló

Xuclades, de lluny per l’oreig primaveral
deixaran les dolçes pàtries de refugi,
tot xisclant gracioses veus d’acomiat
i amb tortes volades de desfici
vola que volaràs.

Amb un triangle de força i germanor
i unides dins el llaç de l’igualtat
traspassen l’espai amb segura direcció,
i talment com qui recobra la llibertat
vola que volaràs.

Trencat per l’amor patri el ferm triangle,
disperses buscaran nadiua llar,
obrint arreu de l’aire un pas ben ample
i amb el cant prim i penetrant esguard
vola que volaràs.

Tot resseguint dels cloquers les altes puntes
i atretes amb ràpida agilitat
vindran de poble en poble a grups juntes
i empeses amb ferotge velocitat
vola que volaràs.

Amb incansable aleteig dinàmic
sempre voladines mai pararan
escampant de goig un xiscle fantàstic
i amb l’ànim que la llar retrobaran
vola que volaràs.

Portant l’amor fecond el foc encés
encendran la pròpia llar ja retrobrada
talment com si la vida es multipliqués;
i amb joia per la nascuda fillada
vola que volaràs.

Augmentant de les aus el nombre d’ales
el brunyit i els xiscles es doblaran;
corrent per l’espai immens amb grans volades
i amb vol eternal que mai finiran
vola que volaràs.

Antoni Talló Busquets.
Sant Martí de Tous, 1 de juliol de 1933.