martes, 31 de enero de 2012

Tres punts per meditar en la festa de la Presentació del Senyor, 2 de febrer


San Lluc narra l'episodi en el capítol segon del seu evangeli. Josep i Maria, obeïnt la llei de Moisès, portaren el seu Fill al temple quaranta dies després del seu naixement, per l'anomenada purificació “legal” de la mare i per oferir el seu primogènit a Déu. D'aquest fet, que recordem en un misteri del rosari, en neix també la festa de 'La Presentació del Senyor', el proper dijous dia 2 de febrer i que té especial rellevància per diversos motius:
1.- La llum. Simeó anomena a Jesús “llum per a il·luminar les nacions” (Lc 2,32): la processó de les candeles ens recorda que el Senyor és la Llum que ha d'il·luminar la nostra vida, i que hem de ser portadors d'aquesta Llum als altres per tal d'anar treient les foscors de tota classe que ens rodegen, mentre esperem d'arribar a la “llum que mai no s'estingueix”, “la llum de la vostra glòria” (oració de benedicció de les candeles). La festa pressuposa l'esperança d'un món sense foscors, el Regne de Déu en plenitud, on veurem  al Senyor, molt millor de com li fou concedit a Simeó.
2.- La presentació al Temple. Jesús fou presentat al temple essent un nen. Abans els infants ja batejats també es presentaven al temple o en un santuari recordant aquest fet, costum dissortadament perdut a Igualada tot i que encara està prevista en els rituals de l'Església. Tanmateix no hem d'oblidar que els cristians cada diumenge en certa manera ens “presentem” al temple per adorar a Déu i oferir-li tota la nostra vida, amb les seves llums i ombres. Ens hem de presentar al Senyor, especialment en el moment de rebre'L en la Comunió, “amb un cor purificat” (oració col·lecta).
3.- La Mare de Déu. Aquesta festa té una certa connotació mariana, de fet abans de la reforma litúrgica s'anomenava “la Purificació de la Mare de Déu”, i popularment és coneguda com la “Candelera”. En el text evangèlic de la presentació al temple es diu com l'ànima de Maria serà traspassada per una espasa de dolor (cf. Lc 2,35): “el paper de Maria en la història no acaba en el misteri de l'Encarnació, sino que es completa amb l'amorosa i dolorosa participació en la mort i resurrecció del seu Fill. Al portar el seu Fill a Jerusalem, la Verge l'ofereix a Déu com el verdader Anyell que treu el pecat del món; com anunci de la redempció, el presenta a tots com llum per avançar en el camí segur de la veritat i de l'amor” (Benet XVI).
Tres motius per meditar en aquesta festa, que té l'arrodoniment popular de Sant Blai el dia 3, i que és especial per als religiosos, coincideix amb la jornada de la vida consagrada, fet que els ha de portar a seguir sent testimonis de la “Llum” de Déu en l'Església i la societat. També Vida Creixent Igualada celebra la seva festa patronal de La Mare de Déu de la Candela. Que Maria ens ajudi cada dia a estar més a prop de Jesús.

(Publicat al Full Dominical d'Igualada el 29 de gener de 2012)


Tres puntos para meditar en la fiesta de la Presentación del Señor, 2 de febrero

San Lucas narra el episodio en el capítulo segundo de su evangelio. José y María, obedeciendo la ley de Moisés, llevaron a su Hijo en el templo cuarenta días después de su nacimiento, para la llamada purificación 'legal' de la madre y para ofrecer a su primogénito a Dios. De este hecho, que recordamos en un misterio del rosario, nace también la fiesta de 'La Presentación del Señor', el próximo jueves día 2 de febrero y que tiene especial relieve por diversos motivos:
1.- La luz. Simeón denomina a Jesús “luz para iluminar las naciones” (Lc 2,32): la procesión de las candelas nos recuerda que el Señor es la Luz que tiene que iluminar nuestra vida, y que tenemos que ser portadores de esta Luz a los demás para ir sacando las tinieblas de toda clase que nos rodean, mientras esperamos de alcanzar la “luz que nunca se extingue”, “la luz de vuestra gloria” (oración de bendición de las candelas, del misal catalán). La fiesta presupone la esperanza de un mundo nuevo sin oscuridades, el Reino de Dios en plenitud, donde veremos al Señor mucho mejor de como le fue condecido a Siméon.
2.- La presentación en el Templo. Jesús fue presentado en el templo siendo un niño. Antes los niños ya bautizados también se presentaban en el templo o en un santuario, recordando este hecho, costumbre bastante perdida aunque sigue estando prevista en los rituales de la Iglesia. Sin embargo, no tenemos que olvidar que los cristianos cada domingo en cierto modo nos “presentamos” en el templo para adorar a Dios y ofrecerle toda nuestra vida, con sus luces y sombras. Nos hemos de presentar al Señor, especialmente en el momento de recibirLo en la Comunión, “con un corazón purificado” (oración colecta, del misal catalán).
3.- La Virgen. Esta fiesta tiene una cierta conotación mariana, de hecho, antes de la reforma litúrgia se denominaba “la Purificación de la Virgen”, y popularmente es conocida como la “Candelaria”. En el texto evangélico de la presentación en el templo se dice como el alma de María será traspasada por una espada de dolor (cf. Lc 2,35): “el papel de María en la historia no termina en el misterio de la Encarnación, sino que se completa con la amorosa y dolorosa participación en la muerte y resurrección de su Hijo. Al llevar a su Hijo a Jerusalen, la Virgen lo ofrece a Dios como el verdadero Cordero que quita el pecado del mundo; como anuncio de la redención lo presenta a todos como luz para avanzar en el camino seguro de la verdad y el amor” (Benedicto XVI).
Tres motivos para meditar en esta fiesta, con la coronación popular de san Blas el día 3, y que es especial para los religiosos, coincide con la jornada de la vida consagrada, hecho que los tiene que llevar a seguir siendo testimonios de la “Luz” de Dios en la Iglesia y la sociedad. Que María nos ayude cada día a estar más cerca de Jesús.

jueves, 26 de enero de 2012

Els Tres Tombs d'Igualada: la nostra festa, la nostra història


A l'entorn del patronatge de Sant Antoni Abat, l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada celebra els Tres Tombs, una de les festes més assenyalades del calendari local. Quan una festa fa tants i tans anys que se celebra, passa quelcom singular. Veiem que tant els que hi participen més directament en l'organització, com els que any rera any hi participen com a públic vinculen la festa d'avui amb la seva història personal, amb la de la seva família; pensem com els nostres avis un any havien portat amb orgull la bandera, per exemple; o com des de ben petits hem gaudit veient els Tres Tombs.

Tots els igualadins, i això ho experimenten especialment els que fa anys que són fora, vinculen els seus records de la ciutat a festes ja seculars, com són els Tres Tombs, els Reis o el Sant Crist. Aquestes tradicions familiars fan omplir d'orgull, emoció i records a cada llar que li pertoca custodiar la bandera, o a la que una de les seves filles fa de pubilla; a tots ens lliguen, en la festa d'avui, amb quelcom ja no existent, la vida de tot un col·lectiu de traginers, de camins i de transport amb cavall.

Però més enllà d'això, la festa ens lliga al passat, amb la tradició, amb la història familiar, i amb la trajectòria social, de la ciutat. Generació rera generació, honrem a Sant Antoni i treiem els cavalls al carrer, i ho fem en una gran festa, com ho havien fet els nostres besavis. Aquesta és una festa autèntica, sorgida de la veritable vida social i familiar -no és fruit ni d'improvisació, ni d'un disseny en un despatx, o feta a cop de subvenció- és l'expressió de la nostra identitat, la d'una Igualada que de la seva fe cristiana, n'ha fet cultura, n'ha fet folkore, n'ha fet lligams que perduren en el temps. Tant de bo, mai perdessim de vista, d'on venim i qui som.

(Reproducció article publicat al Full Dominical d'Igualada, gener de 2010)Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs, 26 de gener de 2012