No se fins a quin punt som conscients dels canvis que hem experimentat en els darrers anys pel que fa a la tecnologia digital, canvis sens dubte vertiginosos. Jo he viscut la infància sense internet. Al 1997 col.laborar en la premsa escrita, en sóc testimoni, comportava, per exemple, esperar que les fotos es revelessin, tirar els articles en una bústia, com a màxim en un disquet o per fax, i moltes altres limitacions que hem anat oblidant…Avui, 2011, escric aquest article des de l’estranger i en un instant està en una pantalla a milers de quilòmetres…¿com s’hagués fet el mateix només catorze anys enrere?.
¿Com seran les tecnologies d’aquí a vint anys?. Elles han passat a formar part –inexorablement- de la nostra existència quotidiana. Quan la seva utilització va progressivament passant d’un rol auxiliar i secundari, en la majoria dels adults, vers un paper fonamental i omnipresent, en la majoria dels joves i adolescents, les preguntes sobre els efectes de les noves tecnologies van apareixent.
Recentment s’ha publicat la traducció espanyola del llibre del nordamericà Nicholas Carr titulat “Superficiales, ¿qué está haciendo internet con nuestras mentes?. L’obra no és una defensa del passat ni la tipica reacció de por davant les novetats, internet ha vingut per a quedar-se, però presenta alguns interrogants que resulten preocupants. Carr parteix d’una inquietant experiència pròpia: ell, gran lector amb estudis universitaris, un dia llegint va començar a notar dificultats per concentrar-se, després d’una pàgina o dos la seva ment perdia el fil i es dissipava. Quelcom passava en el seu cervell.
La tesi és que el cervell és un òrgan modificable per les eines que utilitza, especialment per les que denomina “tecnologies intel.lectuals”, com internet, que poden debilitar funcions com el pensament profund, la capacitat d’abstracció o la memòria. El lliurament diari a tasques digitals fa, sintetiza la crítica d’Aceprensa, que “el pensament lineal entri en crisi. S’obre pas un món distret, confòs, compulsiu i ansiós, que mentre premia allò ràpid, eficient i útil, es fa incapaç de concentrar-se en una sola cosa; un món cultural ferit en aquestes habilitats de reflexió i contemplació”.
Solucions?. El mateix Nicholas Carr, en una entrevista a El País, es mostra bastant apocalíptic: “l’habilitat de concentrar-se en una sola cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual, i en moltes formes de creativitat. Àdhuc les emocions i l’empatia precisen de temps per a ser processades. Si no invertim aquest temps, ens deshumanitzem cada cop més. Jo simplement em limito a alertar sobre la direcció que estem prenent i sobre el que estem sacrificant en el món digital. Un primer pas per escapar és ser conscients d’això. Com individus, encara potser som a temps, però com a societat crec que no hi ha marxa enrere”.
Tenim un gran instrument que obre grandioses possibilitats però....¿no ens estarà obrint, silenciosament, a grans limitacions?. Carr tracta l’impacte intel.lectual d’internet...però ens hauriem de seguir preguntar per l’impacte en les relacions humanes, sentimentals i en tants altres àmbits. Possibilitats però també interrogants, el perill de que una vida ‘virtual’ vagi substituint la vida real. ¿S’acaben les grans lectures, la correspondència epistolar, les vives tertúlies?; ¿pot ser que neixin individus hipertecnologitzats, incapaços d’establir relacions socials al marge d’internet? ¿O ja són entre nosaltres?.
Totes aquestes qüestions generen grans interrogants i crec que això val, especialment, per als educadors, siguin pares o mestres. Acabo, però, intentant donar un to positiu. Gràcies a internet moltes coses són més fàcils, tenim un oceà d’informació a la nostra disposició, podem mantenir el contacte i l’amistat amb persones llunyanes físicament, i gaudim d’una informació molt més lliure que amb els altres mitjans de comunicació, on cadascú pot trobar els seus interessos amb facilitat. La xarxa també s’ha anat humanitzant –de l’anonimat de les primeres formes d’interacció personal, que facilita tota classe d’abusos, s’ha anat passant a les actuals xarxes socials, on un apareix amb noms, cognoms i, sobretot, amb rostre. Internet és reflex del que som els humans, el mal el podem multiplicar a través de la xarxa, però també el bé. És una eina del tot ineludible però tots necessitem aprendre a utilitzar-la.
(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs, el 26 de maig de 2011)
No hay comentarios:
Publicar un comentario