La recuperació de la Festa de Corpus Christi a Catalunya

Una de les festes més pròpies del calendari catòlic és la de Corpus Christi, quan l'Església celebra amb exaltació la presència real de Crist en l'Eucaristia. És una festa profundament arrelada en el nostre país, d'on n'ha nascut una bona part de les expressions més significatives del folklore.
Mn. Josep Maria Mas i Busqué afirma, referint-se a la festa de Corpus d'abans del Concili Vaticà II, que "era una explosió d’enaltiment de l’Eucaristia en una diada participada per tota la població, adquirint a cada lloc una manifestació de la seva manera de ser, on hi sortien tots els recursos imaginatius de cada tarannà en una de les festes més grans i participades de tot l’any, abraçant tota la societat. El moment més important i així viscut era la solemníssima processó que ocupava la tarda amb un llarg seguici pels carrers ornats amb catifes de flors, domassos als balcons, abocament de retallets de papers acolorainats o pètals de flors, altars a diversos indrets per a ajocar-hi la Custòdia que s’hi parava per a beneir la contrada, clerecia, autoritats civils, banda de música, infants de Primera Comunió, i tot l’espetec folklòric de gegants, capgrossos, dracs, àguiles, etc. Tota la població i el que la representa rendida als peus de Jesús que s’entrega en l’Eucaristia" (Enllaç dels Anoiencs, 23 de juny de 2011).
Tanmateix en el postconcili i també al suprimir-se la festa civil del dijous de Corpus a principis del 80, la festa va anar sofrint una decadència. En molts llocs es va suprimir la processó i només es va mantenir en aquelles poblacions amb més tradició i arrelament, que no són poques. Tanmateix, en algunes es van quedar amb elements més vistosos -catifes, gegants- però ja sense la processó.
Un dels indrets més visibles on es viu aquesta festa a Catalunya és Berga, on "La Patum" fou declarada patrimoni de la humanitat el 2005. Fa dècades que no s'hi celebra la processó de Corpus i "La Patum" s'ha anat desvinculant del seu sentit religiós. Enguany ha cridat l'atenció dels mitjans de comunicació una proposta que ha fet als bergedans el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, durant l'homilia de la missa del Corpus a Berga, per recuperar la processó.
Aquest és un fet significatiu que indica un canvi de tendència dels darrers anys, encapçalada per un gest llunyà però valent: el 1979 Joan Pau-II va recuperar la processó a Roma. Aquesta canvi de ha anat guanyant ressò a Catalunya i darrerament hi hagut passos a favor de la recuperació de la festa a casa nostra.
El bisbe de Girona, Mons. Carles Solé, va recuperar la processó pública que s'havia perdut i ha anat guanyant participació any rera any. A Vic, després de 25 anys de no celebrar-se, la processó de Corpus es va tornar a celebrar el 2005 a instàncies del bisbe, Mons. Romà Casanova. El mateix any es recuperava també la processó a Terrassa, en motiu del primer aniversari de la creació de la diòcesi. A Lleida al 2010 es va viure el fet històric que la festa i la processó tornaven al bell mig de la ciutat, després d'anys de celebrar-se de forma discreta a la Seu Vella.
Sense voler fer un exhaustiu repàs històric, constatem com avui 2011 la festa de Corpus es viu a totes les seus diocesanes. A Barcelona, amb la missa al pla de la Catedral i la processó als carrers del voltant, una festa amb originada el 1320. Del 'cap i casal' n'ha nascut la bella tradició de "l'ou com balla", tant característica. A Tarragona la festa s'ha celebrat ininterrompudament des del segle XIV. Fou iniciada l'any 1357 a instàncies de l'arquebisbe Sanç López d'Ayerbe. A Solsona, la primera referència escrita de la Festa de Corpus és de l’any 1331, i la processó es realitza el diumenge pel centre de la vila. Semblantment, la festa es manté a Sant Feliu, Tortosa i a Urgell.
Tant de bo que aquesta recuperació ajudi a revitalitzar el sentit més genuí de moltes expressions culturals i que, sobretot, ajudi a la fe del poble cristià. Crec que, a més de recuperació de les processons, cal de nou una renovada catequesi sobre el sentit de la presència i de l'adoració eucarística, tal com demanà Benet XVI en l'exhortació postsinodal Sacramentum Caritatis: "serà de gran ajuda una catequesi adequada en la que s'expliqui als fidels la importància d'aquest acte de culte que permeti viure més profundament i amb major fruit la celebració litúrgica" (núm. 26).