Deu anys d'una aventura

M’avanço uns dies però estem a punt de celebrar els primers deu anys d’una gran aventura, la d’aquest mateix setmanari, ‘L’Enllaç dels Anoiencs’, aparegut al febrer de 2001. Representa un esglaó més en la secular i rica història de la premsa igualadina, un pas que significà, fa deu anys, una iniciativa audaç i valenta, la pionera aparició d’un rotatiu gratuït d’abast comarcal en les nostres contrades.

Amb grans dificultats en el seu inici, aquest periòdic es va anar configurant de seguida com un mitjà de comunicació eficaç i sense presentar grans diferències amb la premsa de pagament. Res a veure amb els ‘quatre fulls’ de diaris gratuïts que es distribuïen als ‘metros’ de les grans ciutats.

Fou la visió de futur d’una dona senzillament emprenedora i decidida, Pepita Segura, ànima del projecte; juntament en aquell moment amb l’equip de redacció dirigit per Oriol Solà i amb tota una sèrie de firmes vinculades a una trajectòria de decennis en els periòdics de la nostra ciutat, darrerament lligades al setmanari ‘Vida…’, que havia desaparegut quinze dies abans de l’aparició del nostre ‘Enllaç’. Una sèrie de noms de la qual el temps, inexorable, ja se n’ha emportat alguns: Amadeu Caballé, Celdoni Martí, Manuel Mateu, Antoni Mateu…per ells el meu record agraït avui, eren totes elles persones d’una gran integritat, verdaders ‘senyors’ de paraula, en el millor sentit de l’expressió. Al seu costat puc dir que vaig aprendre moltes coses.

El teixit comercial i empresarial de casa nostra, d’en mica en mica, va anar creient en el projecte de ‘l’Enllaç’, el que precisament havia de ser la font del sosteniment econòmic de la publicació. La labor en el seu temps, i crec que és de justícia dir-ho, d’una gran comercial com Paquita Gual va fer que el setmanari creixés, que els anunciants utilitzessin cada cop més les nostres pàgines per a fer-se conèixer i que avui siguem el que som, una simbiosi d’interessos, un verdader enllaç de publicitat, informació i opinió que cada dijous s’ofereix als milers dels nostres lectors.

“L’Enllaç dels anoiencs” s’ha convertit en un referent informatiu, un periòdic obert i popular, on són les mateixes persones, les mateixes associacions, els qui l’utilitzen com a mitjà per donar a conèixer les seves activitats. Cada dijous arriba a les nostres llars un producte que ‘enllaça’ moltes coses; totes les realitats socials tenen el seu lloc en el periòdic: les institucions, les associacions culturals, empreses, el teixit cívic i solidari, tot el món de l’esport, les mateixes famílies, i totes les inquietuds col·lectives i personals que s’hi vulguin expressar. Les pàgines del setmanari desprenen vida, activitat, moviment, iniciatives... L’únic criteri i interès del periòdic ha estat el bé comú de la nostra societat i el respecte a la veritat dels fets i de les persones. Un diari de la gent i per la gent.

Deu anys són per felicitar-se, per estar-ne satisfets, en temps durs per la crisi econòmica que ens flagel·la, i que també afecta, tristement, a la premsa en tots nivells –i això és de verdadera actualitat. Diuen que les empreses que sobreviuen a una crisi després són les més fortes. El futur no se sap que ens depararà, però sens dubte els deu anys no són pas per estancar-se, el nostre periòdic ha de seguir millorant dia a dia els seus continguts, ha de fer-los de més qualitat, i ha de saber afrontar els reptes que les noves tecnologies posen a tots els mitjans de comunicació. Avui es debat si desapareixerà el material paper dels diaris i llibres; és difícil fer prediccions, però sens dubte el qüestionament hi és i ens afecta.

En dies difícils per Igualada i l’Anoia, també ens hem d’alegrar amb les bones notícies, i el decenni d’aquest setmanari –que alguns van voler enterrar en poc temps- n’és, sens dubte, una d’elles: avui, any 2011, ‘L’Enllaç’ s’ha convertit en un referent, en un projecte comunicatiu consolidat al servei de la societat anoienca. Endavant!.

(Publicat a l'Enllaç dels Anoiencs el 24 de febrer de 2011).