“Fer les amèriques” ens remet a gent emprenedora, aventurers, a persones disposades a deixar els seus llocs de naixença per un futur millor o, simplement, diferent. Avui són uns quants els igualadins repartits pel continent americà però no oblidem que són els continuadors d’una llarga llista, alguns dels quals han deixat una petja important, voldria recordar-ne alguns.
D’entrada s’ha de dir que la vinculació de la nostra ciutat amb Amèrica ve de molt lluny, des del mateix descobriment. En el tercer viatge de Colom (1498), sembla que hi era present un igualadí, el primer sens dubte que trepitjà terres americanes, Joan de Serrallonga, que va dictar testament el 1500 a la illa ‘la Espanyola’, la primera descoberta, actual República Dominicana i Haití.
Per països, als EEUU destaca la figura de Josep Maria Solà Solé, professor a la Universitat Catòlica de Washington, especialista en epigrafia semítica antiga, àrab i fenici. Va iniciar una difusió de la llengua catalana (Center for catalan studies), avui continuada per la seva esposa. Si anem més al sud, a Mèxic, tenim primerament el Pare Josep Maria Vilaseca, insigne religiós, del qual se n’acaba de recordar el centenari de la seva mort, fundador de les ordres -masculina i femenina- dels josefins. També en el mateix país, descendents d’igualadins, concretament de Jaime Sendra Grimau i família, estan al capdavant d’una de les principals panificadores mundials, la Bimbo, que com sabem com emblema un oset forner, que fou definitivament dissenyat el 1944 per la seva esposa, la igualadina Anita Mata de Sendra.
A la República Dominicana, trobem l’empresari i emprenedor Ramon Paradell Robert, l’esperit dels quals segueixen els seus descendents amb diverses activitats solidàries a l’entorn de la ong ‘Sembradores sin fronteras’. Ramon Paradell, juntament amb el seu fill el periodista Rafael Paradell Díaz, va fundar l’any 1981 una associació catòlica ‘El sembrador mañanero’, llavor de l’actual organització; amb projectes educatius, culturals, espirituals i de salut. A Cuba, destaca el periodista Lorenzo Frau Marsal, periodista que va dirigir diversos rotatius, col.laborador de l’ABC, i fou també dramaturg i poeta. Morí l’any 1947 a La Habana.
Si ens internem a l’Amèrica del Sud, comencem per Brasil, on hi continua exercint la seva labor missionera Montserrat Vives Vidal, franciscana de Maria, la presència de la qual a Manaus ha germinat en un agermanament solidari amb la parròquia de la Sagrada Família. Un altre missioner fou el Pare Bartomeu d’Igualada, mort a Colòmbia el 1966 de la família de Can Roca de la Padrissa.Tingué una vida de pel.lícula, més semblant a la dels missioners del segle XVI que als d’avui: als 24 anys partí cap a Amèrica d’on ja no tornà més, i desenvolupà una intensa vida evangelitzadora a la zona amazònica de Colombia, entre els pobles indígenes dels tetetes, els bores, els miranyes i els molitons. Els seus estudis antropològics són citats fins al dia d’avui; fou enterrat a la catedral de Sibundoy i una escola porta el seu nom.
Al Perú hi trobem un altre professor universitari, Antonio Mabres Torelló, on segueix exercint fins al dia d’avui. Entre l’any 1989 i el 2003 fou rector de la universitat privada de Piura, ciutat situada al nord el país, que fou fundada el 1964. Per últim, ja a l’extrem sud, a l’Argentina, tenim un altre curiós personatge, l’actor cinematogràfic Salvador Rosich. Es dedicà al teatre i al cine mut i sembla que tenia un fort caràcter, es conegut perquè no es va poder estrenar una obra de teatre –‘La comedia de todos los días’- perquè es va negar, després de dir “estupidos”, “como todos ustedes” .
Sóc conscient que em deixo alguns noms, no pretenc ser exhaustiu, només voldria destacar les figures que m’han semblat més curioses. Valgui com a homenatge a tants que, començant per Joan de Serrallonga, han emprés el somni de les seves vides, un viatge que els portà en terres llunyanes recercant una vida millor.
(Article publicat a l'Enllaç dels Anoiencs el 27 de gener de 2011).
No hay comentarios:
Publicar un comentario